Benvingut/da!
Les teues paraules d'alé, en moments difícils m'acompanyen.
Benvingudes i benvinguts a MARE, la web d’Antonieta la testera
MARE és el lloc on la memòria es guarda sencera.
Un espai que dona suport i fonament al web Antonieta.
Ací no hi ha edicions ni interpretacions: només els arxius complets, fidels a la realitat, tal com és.
El contingut s’anirà ampliant a mesura que es vaja coneixent o recuperant, a poc a poc, amb el pas del temps.
Vosaltres, qui arribeu, sereu qui doneu sentit al que trobeu.
Cada nit, la teua llum em cuida el camí.
Cada dia, els teus somnis viuen en mi.
Qui era Antonieta la Testera
Antonieta, de sobrenom (o com diem ací) de malnom la Testera, i de nom complet Antonia Gómez López, va nàixer al poble de Sagunt, província de València, el divendres 31 d’octubre de 1930, aquesta és la data que consta al seu DNI; segons indica el Llibre de Família, fou el dilluns 20 d’octubre de 1930, sembla que aquesta data (data del llibre de família) podria ser una errata.
Filla d'Antonio Gómez Martínez i Virtudes López Merina, naturals de María (localitat de la província d’Almeria, Andalusia). Amb el temps van vindre a viure al poble de Faura, província de València, al carrer En Medio, número 8. De professió, sus labores (com es deia abans).
El seu matrimoni es va celebrar a la curta edat de 24 anys, el dissabte 28 de maig de 1955. Es va casar amb Juan Anglés Aragó (de malnom Mitgero), a l’edat de 31 anys. Juan havia nascut al poble de Faura, província de València, el dilluns 20 d’agost de 1923, a les 20:00 hores, al carrer Nueva, número 5. Era fill de Vicente Anglés Sanz i Carmen Aragó Antolí, naturals de Benicarló (municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat).
Després del matrimoni, van passar a viure al carrer Maestro Giner, 46, que posteriorment passaria a denominar-se carrer Mestre Giner, 44.
Juan Anglés va morir el dijous 4 d’octubre de 2012, a les 13:10 hores, a l’Hospital de Sagunt, en les mans d’Antonieta, i va ser soterrat al cementeri de Faura.
Antonieta va morir el dimecres 14 de maig de 2025, a les 05:14 hores, a sa casa, al seu llit, amb mi, com ella desitjava i em demanava. Va ser soterrada al cementeri de Faura, junt amb el seu marit.
Sí, va ser dur. Molt dur. Tan dur com les lluites per fer-ho possible, davant dels obstacles, enganys, traïcions i saquejos, que ben aviat descobrireu si continueu navegant per aquests llocs.
El vostre record viu en cadascun dels racons de la vostra casa.
Carta de NO acomiadada
Aquesta carta no tanca, no diu adeu, perquè encara no puc ni vull fer-ho.
Mare,
no t'escric per a acomiadar-me,
perquè no sent que te n'hages anat.
Continue parlant-te en silenci,
continue buscant-te en els petits gestos,
en els somriures que em surten sense adonar-me,
en la bondat que intente repetir
encara que mai em surta com a tu.
Tu em volies com a la teua vida,
i això no es mor,
això es queda.
No sé exactament què crec ara,
però comence a sentir
que si existeix alguna cosa més,
ací estàs tu,
tranquil·la, bona, somrient com sempre.
Jo seguisc ací, mare.
Aprenent a viure
sense deixar-te anar del tot.
No és un adeu.
És només una conversa més,
que continua.
